5. NORMES D'APLICACIÓ

És important explicar als nois el sentit, la utilitat i la utilització dels resultats de les proves que realitzaran.

Deixant sempre un considerable marge de llibertat al mestre, segons les característiques de l’edat dels alumnes, suggerim que es podria parlar d’aquests punts:

- Necessitat de conèixer millor les seves dificultats individuals en la matèria explorada, amb la finalitat de facilitar un ensenyament més adequat a cadascú.

- Motivar-los perquè ho facin de la millor manera possible per tal que els resultats siguin fidels.

- Fer-los veure que els resultats no en pot sortir res de dolent per a ells (notes als pares, repeticions de curs...) i que, per tant, no s’han de neguitejar sinó que han de treballar tranquils. (no s’ha d’insistir massa en aquest punt si no es vol caure en l’efecte contrari del que es pretén).

- Arribar a la conclusió que copiar els resultats els perjudicarà, ja que no es podran beneficiar adequadament de l’ajut individualitzat posterior a les proves.

Tot mestre ha estat informat prèviament.

Triar adequadament el lloc i l’hora. Procurar que hi hagi tranquil·litat, que s’evitin les interrupcions de terceres persones, que hi hagi un clima tranquil, que els alumnes no estiguin massa cansats o bé excitats.

És necessari que siguin administrades en silenci. Advertir-los que en aquesta hora no hi ha d’haver comunicació entre ells, ni oral ni gestual. Situar-los amb suficient separació per assegurar que no podran mirar-se el treball els uns als altres. Assegurar-se que tots han entès perfectament la mecànica de la prova. 

Les instruccions de l'habilitat lectora, que s’han de seguir per a l’aplicació de la prova són les següents:

    a)    Donar el text.

    b)    Dir al nen que haurà de llegir en veu alta.

   c)     Dir-li que ho faci tan bé com sàpiga i que no interrompi la lectura per cap motiu: si no coneix el que vol dir una paraula, li direm que ja li ho explicarem a l’acabament.

d)    Dir-li que ha de començar pel títol del text.

e)    Dir-li que el deixarem que llegeixi tot el text sencer.

Una vegada donades les instruccions al subjecte i havent verificat que les ha comprès correctament, farem els passos següents:

a)    Dir-li que ja pot començar a llegir

b)    Immediatament posarem en marxa el cronòmetre.

c)     Deixar-li que llegeixi tot el text sencer.

d)    Mirar quan de temps ha estat llegint tot el text, els errors que ha fet i altres observacions i anotar-ho a la graella pertinent.

e)    Finalment és el moment adequat per a resoldre els dubtes que hagi tingut el nen/a, respecte a les significacions d’algunes paraules o altres qüestions relacionades amb la lectura.

Es computaran com a errors:

- Alteracions que afectin fonèticament la paraula:

• Canvi de so vocàlic i consonàntic.
• Transposicions de lletres o síl·labes.
• Omissions de sons, síl·labes o paraules.
• Addicció de sons, síl·labes o paraules

No es computaran com a errors:

- Les repeticions de paraules o síl·labes degudes a la inseguretat de la lectura.

- La mala accentuació de mots.

- Els enganxaments o trencaments de mots.

- La dificultat de pronunciar una lletra determinada (iotacismes, rotacismes...).

Les instruccions que s’han de seguir per a la comprensió lectora són:

a)     Deixar davant de l’alumne un exemplar (lectura + preguntes) de cara avall.

b)    A mesura que es van seient al lloc, dir als nens que no el girin l’exemplar fins que els ho avisem.

c)     Recordem la finalitat de la prova: es vol saber si entenen el que llegeixen.

d)    Dir-los que un cop comencin la prova, només cal que segueixin les instruccions dels enunciats, que han d’interpretar per ells mateixos.

e)     Instar-los a fer-ho tan bé com sàpiguen. I intentar completar totes les preguntes.

f)     Dir-los que tenen 40 minuts per realitzar la prova i que en finalitzar el temps deixaran els fulls davant seu de cap per avall.

Quan els grup-classe estigui a punt per a l’execució de la prova, es procedirà de la manera següent:

   a)     Donar-los la senyal per girar l’exemplar.

   b)    Primer tenen 10 minuts per fer la lectura del text (que coincideix amb el de l’habilitat lectora) i quan s’acaba deixaran el full a l’inrevés.

   c)     Fer-los posar el nom i les dades de l’encapçalament; però que no iniciïn la prova fins que rebin la senyal.

d)    Donar-los el senyal per començar les preguntes, sense consultar la lectura.

e)     Engegar el cronòmetre de forma simultània al senyal de començament, per controlar l’hora d’inici per així calcular els 40 minuts.

f)     Recollir l’exemplar de cada alumne un cop transcorregut el temps.

g)     Si algun alumne acaba abans de temps, s’esperarà assegut fins al final del temps donat.

4. ACORDS SOBRE LA PRESENTACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LES PROVES D'AVALUACIÓ INTERNES A NIVELL DE CICLES.

Aquest títol correspon a la segona fase i s'ha realitzat durant la tercera setmana de març amb una durada de 6 hores.

Objectius que vaig proposar van ser: 

- El professorat ha de donar el vist-i-plau als diferents ítems de les proves.

- Concretar aspectes d'organització com les còpies, instruments, disposició de l'alumnat, espais disponibles per realitzar les proves, etc... doncs hi haurà sessions en gran grup, però també hi haurà intervencions a nivell individual.

- Establir les normes d'aplicació de les proves i

- Establir el calendari per poder passar les proves.

Els destinataris implicats són:  Professorat adscrit a cada cicle (tutors i especialistes), el grup de coordinadors pedagògics, la Tutora de Pràctiques i la practicant.

Activitats i continguts:  Acord sobre les proves elaborades i organització del procés. Establir les normes més generals d'aplicació de les proves. Establir el calendari.

Instruments i/o tècniques:  Mostres de les proves de Llengua Catalana amb el nou format de presentació. El calendari escolar.  
 Bibliografia consultada:

->CANALS R. i col·laboradors. (1999).  Proves Psicopedagògiques d’aprenentatges instrumentals. Cicle Inicial, Mitjà i 1r nivell Cicle Superior de Primària. Barcelona. Onda.

Indicadors d'avaluació: Correccions i comentaris dels professionals. 

En aquesta fase es van decidir vàries coses alhora, per una part, la coordinació pedagògica (juntament amb direcció) van establir els dies per poder realitzar les proves, quedant d'aquesta manera:

Cicle Inicial: 5 i 6 de Maig.

Cicle Mitjà: 5 i 6 de Maig.

Cicle Superior: 28 i 29 d'abril.
Prova individual (lectura) es farà a la tutoria del cicle corresponent 
Prova col·lectiva (comprensió) es farà al menjador del centre

Es van presentar les proves definitives a cada coordinador de cicle, per tornar a recordar les proves i donar-hi l'últim cop d'ull i la seva aprovació.

També es va decidir alguns aspectes de presentació de les proves, com per exemple: la lectura ha d'ocupar un full i mig; les preguntes de comprensió ha de tenir una extensió de tres fulls (sempre pensant amb els més petits, els de 2n de Cicle Inicial), perquè si no es fa molt feixuc i els nens els hi costa mantenir la concentració. 

També per la meva part vaig redactar les normes generals d'aplicació de les proves, però entre tots els implicats en va sortir alguna més o simplement es van modificar fins tenir el redactat final.

Tenir en compte el número d'exemplars que s'hauran de tenir a disposició de l'alumnat respectiu. En la prova individual (lectura) l'alumne disposarà d'un exemplar on hi ha el text, que serà utilitzat per la resta dels alumnes, donat que el mestre que passi la prova disposarà d'un exemplar per daca alumne on farà les anotacions adients. En la prova col·lectiva (comprensió) cada alumne disposarà d'un exemplar.

3. FASE D'ENLLAÇ ENTRE EL PRÀCTICUM I i PRÀCTICUM II

La fase que he realitzat entre un pràcticum i l'altre ha estat la FASE D'ELABORACIÓ DE LES PROVES DE LLENGUA CATALANA (ja explicada amb anterioritat). 

Tot i això aquestes proves elaborades estaven obertes a possibles canvis i així ha resultat.

Aquesta fase s'ha realitzat durant el mes de desembre, gener i febrer amb una durada de 40 hores.

Objectius que vaig proposar van ser:

- Elaborar les proves psicopedagògiques d'avaluació interna de Llengua Catalana, aplicades als cursos de final de Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior (2n, 4t i 6è).

Els destinataris implicats són:  La Tutora de Pràctiques i la Practicant.

Activitats i continguts: Elaboració de les proves d'avaluació interna de Llengua Catalana.

Instruments i/o tècniques: Informació recollida en les reunions, les mostres de les proves que es feien en anys anteriors, llibres especificats a la bibliografia, etc.

Indicadors d'avaluació: Tenir un document amb les proves realitzades.  

Aquesta fase s'ha realitzat cicle per cicle, és a dir, primer Cicle Inicial, després Cicle Mitjà i finalment Cicle Superior, amb les seves respectives reunions de treball amb els coordinadors de cada cicle.

En tots els Cicles es segueix la mateixa estructura, perquè així després serà més fàcil fer el barematge. Totes les proves consten de 7 preguntes gradades: fàcils, intermitges i difícils.

2. FASES DEL PLA DE TREBALL.

Les fases que realitzaré en el Pràcticum II  amb el seguiment de la tutora de pràctiques del centre, seran les següents:

1. Acords sobre la presentació i organització de les proves d’avaluació internes a nivell de cicles: Fer una segona volta de reunions amb els equips de cicle amb la finalitat de què el professorat doni el vist-i-plau als diferents ítems de les proves i per a concretar aspectes d’organització (còpies, instruments, disposició de l’alumnat, etc...) doncs hi haurà sessions en gran grup, però també hi haurà intervencions a nivell individual. 

2. Elaborar els instruments de mesura i les fòrmules per poder mesurar els ítems: Elaborar les graelles que serviran per recollir tota la informació necessària i a més a més les fòrmules per poder calcular els ítems avaluats.

3. Establir els barems de les proves i els nivells: Establir la puntuació de cada pregunta i finalment els seus nivells.

4. Validació de les proves amb subjectes externs: Consta de passar les proves elaborades en uns altres subjectes que no siguin els del centre on estic fent les pràctiques i així poder comprovar si s'ajusten a les edats, si cal fer alguna modificació pel que fa als tipus d'exercicis, etc...

5. Intervenció amb l’alumnat a nivell individual i en gran grup:  són les sessions en què l’alumnat treballa fent els diferents apartats de les proves.

6. La correcció de les proves: És una tasca important a fer dins el Pla de Treball, sobretot per la despesa de temps que suposarà. S’ha tractat d’una correcció el més objectiva possible, amb uns barems clars i prèviament establerts.

7. Anàlisi i interpretació dels resultats: Es tractarà de reflexar els resultats de  cadascun dels grups-classe per tal de veure què, on i quan els alumnes fallen uns conceptes determinats i per altra banda, quins altres resulten més exitosos. En aquesta fase es recull informació a nivell de cada alumne i també del grup-classe.

8. Orientacions per a la millora: La finalitat darrera és que els resultats ens facin reflexionar sobre què caldria millorar i com es pot fer, a partir de la realitat escolar. En definitiva, caldrà acordar possibles mesures per a la millora, a partir de l’anàlisi conjunt entre tots els professionals implicats en la tasca educativa.

9. Presentació dels resultats de cada nivell als tutors pertinents: per tal de fer-ne una interpretació el més adequada possible en relació als objectius establerts. 

10. Presentació dels resultats globals a la Coordinació  Pedagògica: a nivell general s’establirà una comparança amb resultats d’anys anteriors. Totes aquestes tasques de la valoració formen part d’un concepte d’avaluació dinàmica (què fallem?) per tal de ser-ne conscients i poder millorar la pràctica educativa.

11. Recopilació del document de la Memòria del Pràcticum: Aquesta fase, suposa el final de tot el procés de desenvolupament del Pla de Treball, donant forma escrita a les idees que han construït el contingut intel·lectual de les pràctiques.

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CENTRE I DEL SEU ENTORN.

L’escola Alba està situada a 4,5 km de Lleida, al municipi de Corbins, damunt d’un turó envoltat de pins, enmig de l’hortal del Segrià i davant del riu Segre. L’alumnat arriba a l’escola en transport escolar o bé en transport propi.

La majoria dels seus alumnes són de famílies catalanes o que porten anys establertes en el nostre país. La llengua materna de la major part és la catalana, però amb presència important d’alumnes de famílies de parla castellana o mixta (català i castellà). L’alumnat de procedència estrangera, tot i que ha augmentat de manera important en els darrers cursos, encara és minoritari.

El centre acull alumnes dels nivells d’educació Infantil a partir dels 3 anys i de Primària fins als 11-12 anys. La matrícula actual és de 454 alumnes, distribuïts de la següent manera: alumnes infantil: 146; alumnes Primària: 308.

Evolució de l’escola i titularitat actual:

L’escola Alba es va fundar el curs 1969-70. Els seus fundadors eren antics alumnes de l’institut-Escola de Barcelona.

Tenien com a objectiu que l’escola fos una escola catalana, activa i on s’apliqués el sistema de coeducació. Així es fundà la Promotora Cultural Societat Anònima (PROCSA). L’ànima i la gran impulsora d’aquest ideari ha estat durant molts anys (1969-1988) la seva fundadora i gran pedagoga Isabel A. i G.

El curs 1971-72, els mestres van construir la Societat Regular Col·lectiva “Arqué-Saltó i Companyia” i es creà l’Associació de Pares per recolzar la tasca pedagògica de l’escola. Poc després es va ampliar la Societat Regular Col·lectiva a pràcticament tots els mestres.

L’any 1981 es formà la “Cooperativa de Mestres, Escola Alba”. L’any 1983 es va promulgar la Llei de CEPEPC, per la qual les escoles privades que ho desitgessin i tinguessin els requeriments demanats, podien passar a la xarxa de les escoles públiques. Per comú acord de mestres i pares, l’escola s’acollí a aquesta llei i després d’un seguit de gestions, l’escola quedà integrada a la xarxa d’escoles públiques, l’1 de gener de 1988, depenent des d’aleshores del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

L’ajuntament de Lleida donà suport a aquesta integració fent-se càrrec de les despeses de manteniment, tot i que l’escola està situada en el terme municipal de Corbins.

INICI PRÀCTICUM II

Aquest segon Pràcticum de psicopedagogia és la continuació del Pràcticum I. 

La intervenció psicopedagògica que realitzaré en les pràctiques suposarà una millora de la qualitat de l’ensenyament, en concret la Llengua Catalana i a donar a tots els alumnes les oportunitats educatives per al desenvolupament de les seves capacitats. 

L’objectiu que voldria assolir és l’elaboració i la realització d’unes proves de Llengua Catalana, que millorin la comprensió, l’habilitat lectora i en conjunt l’eficàcia lectora dels alumnes de Primària i sigui útil al professorat del centre.

El producte que acabaré elaborant serà un material i recurs didàctic a la vegada que seran unes proves psicopedagògiques sobre l’àrea instrumental de Llengua Catalana. 

Aquestes proves que es passaran a finals de cada cicle de Primària (2n, 4t i 6è) i permetran comparar l’evolució al llarg dels cursos, al passar-se cada any. A partir dels resultats obtinguts de les proves d’eficàcia lectora, establiria un Pla de millora consensuat amb l’equip docent, d’aquesta manera desenvolupar una millora de la comprensió, l’habilitat lectora i l’eficàcia lectora de l’alumnat.

13. CONCLUSIONS

Al centre que he realitzat el Pràcticum I he estat ben acollida per tot el professorat, perquè pesava el fet de que era una antiga alumna i també hi havia un bon ambient de treball amb les persones més properes amb les quals he hagut de relacionar-me més.

En aquest Pràcticum I he acabat elaborant un material didàctic per l'avaluaicó interna de la comprensió lectora de Llengua Catalana que pot ser d'utilitat pels mestres que imparteixen la matèria de la Llengua Catalana; tal com pel conjunt del centre, perquè avalua tota la primària, donant una idea de conjunt i alhora pot permètre la comparació en anys successius.

L'objectiu d'aquest Pràcticum en un primer moment era molt ambiciós perquè vaig tirar de llarg, pensava que podria abançar amb facilitat, però un cop m'hi vaig ficar i amb les constants reunions de coordinació, de treball i d'elaboració de les preguntes (proves), vaig haver de modificar els objectius inicials.

Cal tenir present el principi de coherència, en el sentit que només podem avaluar allò que realment s'ha treballat en els processos d'ensenyament i aprenentatge; com a professional del món de la psicopedagogia, cal saber traslladar aquest criteri al professorat basat en el principi de coherència entre allò què ensenyem i allò què avaluem.

Amb les persones més properes que he hagut de treballar hem intentat tenir un criteri dinàmic i obert del processos educatius; és a dir, estar oberts a les propostes de canvi, motivats en la millora de la tasca educativa concretament en la lectura i la comprensió de la Llengua Catalana.

I finalment estic satisfeta de la feina realitzada en aquest primer Pràcticum I  i espero completar totes les fases del Pla de Treball que m'he plantejat en el segon Pràcticum.